Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Poble a poble

PALOU

Palou_200x200.jpg

Està situat 547 m. sobre el nivell del mar; es comunica per  la carretera L-313 de Guissona a Ponts. El seu terme es de 911 Ha.  Entre 1962 i 1965 va ser conegut a la comarca per les prospeccions petrolíferes que donaren uns indicis positius, acabats els estudis, es varen desestimar.

D'estructura similar a la majoria de pobles de La Segarra, envolta una bonica plaça porxada. A mes del poble, compta amb un bon nombre de masies, moltes d'elles habitades.

El lloc de Palou i el seu castell (ara desaparegut) son esmentats ja en època medieval, posteriorment va pertànyer al Capítol d'Urgell, a l'interior del poble es conserva una casa senyorial,  diversos arcs, passos coberts i cases porxades.

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.),  queden petites superfícies d'ametllers i oliveres i diverses granges de porcí, vacu i aviram.

Com a llocs d'interès podem destacar els porxos de la plaça i l'església de  Sant Ponç amb una bonica escala de pedra a l'entrada i el nou accés amb la font, de construcció mes recent .

Encastellat com tants altres pobles de la Segarra, al centre del nucli hi ha una casa de tipus senyorial i l'església parroquial de Sant Ponç, obra relativament moderna que conserva l'orientació de l'església primitiva. Al nucli antic es conserven passos coberts i cases porxades.

TOPONÍMIA:  Derivació del llatí Palatium o Palatiolum lloc de residència.  També es conegut amb els noms de Palou de Sanaüja i Palou Alt, probablement per la seva situació geogràfica.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

CASTELLMEIÀ

CASTELLMEI__200x200.jpg

Situat a 496 m. sobre el nivell del mar, es comunica per pista amb la carretera L-324 de Tarroja a Sant Ramon. El castell disposa de dos torres de planta rodona i la portalada la formen un conjunt de grans dovelles coronada per l'escut dels Vergós.  Te finestres plateresques i altres elements renaixentistes del segle XVI, a uns 60m. a llevant es troba una petita església romànica amb absis semicircular.

Es troben referències al castell al segle XIII (Castri de Mediano), al 1716 Felip V concedí el marquesat de CatellMeià, que posteriorment passà als Amat de Cacer i als Vilallonga.  Actualment es de propietat privada.L'economia associada al castell, es basa en les extenses finques de cultiu de cereal pertanyents al mateix castell.

El llogaret de Castellmeià (dit antigament Meià) està situat a migdia del Llor, a la carretera de Tarroja a Sant Ramon. Aquest lloc és presidit pel castell de Castellmeià. El castell, del s. XIII, fou refet en part a la fi del s. XVI. És del tipus de castell-palau tardà, de planta quasi rectangular amb dues torres cilíndriques a les cantonades dels costats menors.

A uns 60 m a llevant del castell hi ha una petita església romànica, de transició, amb absis semicircular de factura tardana. Dos arcs formen la seva portalada. ës d'una soal nau i s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet. Aquesta és l'església de Santa Maria de Castellmeià o Mare de Déu de la Llet.

TOPONÍMIA:  També anomenat Castellmeià o simplement Mejà, la primera part del nom fa referència clarament al castell, però la segona no es tan clara, podria ser una al·lusió a terme mitja medianum, però també podria referir-se a una posició geogràfica, entremig de dos llocs.

 Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

CASES DE LA SERRA

cases_de_la_serra_200x200.JPG

Situades pràcticament a la comarca del Solsonès i geogràficament separades del municipi, formen un enclavament de cases disperses. No es disposa d'informació històrica sobre les mateixes ja que mes que com a poblat han actuat com a grans masies, passant de generació en generació dins les famílies propietàries.

Es comuniquen entre sí i amb Sanaüja i Vilanova de l'aguda per pistes forestals.

Econòmicament depenen de l'agricultura i ramaderia com la majoria de llocs de la comarca de La Segarra.

Es interessant de visitar-les per observar l'arquitectura popular de les grans masies del passat i que ha perdurat fins als nostres dies.        

A les Cases de la Serra shi pot trobar lesglésia de Sant Pere del Pujol i nombrosos masos que configuren el territori.                

TOPONÍMIA:   Nom que fa referència a la situació geogràfica, tant per la distribució dispersa cases com per l'emplaçament  a la serra.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

GRANOLLERS

Granollers_200x200.JPG

També conegut com Granollers de Segarra, està situat a 430 m. Sobre el nivell del mar, es comunica per camí veïnal amb la carretera L-314 de Guardiasivenes a Sanaüja.

L'estructura del poble s'ha bastit en torn a les cases de Can Alsedà i Can Espinal.

El seu passat ha estat molt lligat al poble de Selvanera, podent-se considerar com uan extensió d'aquest.

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.), queden petites superfícies boscoses i de pastures.

Com a lloc d'interès podem destacar l'esglesiola de Sant Jaume.

Situat al NE del municipi havia format part de la baronia de Florejacs. L'església de Sant Jaume havia estat sufragània de la de Selvanera.

TOPONÍMIA:  El seu nom es un derivat en plural del zoonim Granolla que vol dir Granota.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

EL FAR

El_Far_200x200.jpg

Situat a 540 m. sobre el nivell del mar, es comunica per camí local amb la carretera de Sant Guim de la Plana a El Llor. El seu terme ocupa 435 Ha.

Situat al cim d'un tossal,  esta pràcticament deshabitat, l'església de Sant Damià es troba en estat de runa.  De l'antic poble en resten actualment la casa de la família Tasies (restaurada i molt ben conservada) junt amb una moderna esglesiola dedicada a Sant Domenèc.

El lloc es documentat des del segle XI (1053-1071) , el 1161 Ramon de Biosca el cedí a l'església de Solsona, el 1365 tenia 6 focs, el 1380 en tenia 2 i el 1554 en tenia 4.

En el seu terme es de cereal de secà amb petites superfícies de matoll.

Com a llocs interessants de visitar podem citar la casa de Can Tasies i l'ésglesiola de Sant Domènec a la part baixa del poble.

TOPONÍMIA:  Degut a que aquest poble no es troba en zona costanera, el seu nom no fa referència al conegut far de costa si no mes bé a una talaia de defensa o torre de vigia.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

RIBER

Riber_200x200.JPG

Està situat 435 m. sobre el nivell del mar; es comunica per la carretera L-324 de Tarroja a Concabella. El seu terme es de 354 Ha.

El poble esta format per una agrupació de cases de la que en destaca la casa senyorial de Can Alió (Solsona), té un altre grup edificat més a llevant i algunes construccions disseminades per la perifèria.

La historia i trajectòria de Riber ha estat sempre lligada a Sedó formant com una petita extensió d’aquest poble.

L’economia es basa principalment en l’agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.),  queden petites superfícies d’ametllers i oliveres i te importants explotacions ramaderes de porcí, vacu i oví.

Com a llocs d’interès podem destacar la casa senyorial de Can Solsona, adossada a aquesta es troba l’església de Santa Anna de construcció relativament moderna.

El poble de Riber està situat a la dreta del Sió. Destaca el casal senyorial Can Alió, adossat a l'església de Santa Anna, de construcció relativament moderna.

TOPONIMIA: El fet de trobar-se al costat del riu Sió sembla confirmar que el nom de Riber prové de “Riba” o marge de riu, que en aquest cas coincideix plenament amb la seva situació geogràfica.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

SEDÓ

Sed__200x200.jpg

Està situat a 450 metres sobre el nivell del mar; es comunica per la carretera L-324  de Concabella Tarroja. El seu terme de 800 Ha. Està travessat d'est a oest pel riu Sió.

Degut a la seva extensió té una estructura més urbana, amb un nucli antic entorn a l'església i primitiu castell, envoltat per varis carrers de circumval·lacions d'èpoques posteriors que estiren fins la carretera L-324, més a la perifèria hi trobem construccions recents i les instal·lacions esportives.

L'any 1040 es cita Sedó en l'acte de consagració de Santa Maria d'Urgell, al 1063 el bisbe d'Urgell dóna un alou a Pere Udalard i a la seva esposa Ermengarda, al 1379 Sedó i riber passaren a domini reial formant part del veïnatge de Cervera, el 1419 foren atacats pels bescomptes de Vilamur i Cardona (senyors de Tarroja) i continuaren sota jurisdicció reial formant una Batllia al s. XVIII.

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc), queden petites superfícies d'ametllers i oliveres i compta amb diverses explotacions ramaderes de porcí, vacu i aviram.

Com a llocs d'interès podem destacar l'església de Sant Donat, la casa de la Mauerola i diversos carrers coberts amb arcs i portals. A l'exterior són d'interès l'ermita de Santesmasses i les instal·lacions esportives.

Sedó disposa d'uns bons equipaments culturals i esportius com el Centre Social, el Poliesportiu i la Piscina.

Sedó és el poble més gran del terme i es troba a la dreta del Sió, al vessat de la carena on hi ha l'església i les restes del castell.

El poble esta ben pavimentat, amb racons enjardinats, carrers coberts i arcades antigues. Alguns carrers baixen del serrat i d'altres s'allarguen a la part baixa. Moltes cases conserven elements medievals i platerescos.

L'església parroquial de Sant Donat conserva una bona part de l'estructura i la portalada de l'època del gòtic tardà.

Més al N, a la carena hi ha l'ermita de Santes Masses.TOPONÍMIA: D'etimologia incerta, hi ha indicis que Sedó prové del llatí Sedatione (lloc de repòs) que podria significar hostal, nom per altra banda molt corrent a les nostres contrades.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

EL LLOR

El_LLor_200x200.JPG

Està situat a 530 metres sobre el nivell del mar; es comunica a través de la carretera L-312 amb la L-324 de Tarroja a Sant Ramon i per la LV-3201 amb Sant Guim de la Plana i Guissona. Pel seu terme corren les aigües pluvials vers el torrent d’Oró i el barranc de castellmejà.

El poble encastellat com la majoria de pobles de la zona, es construí a redós de l’antic castell (ara desaparegut) i en ressalta l’arc d’entrada al poble, l’església de Sant Julià, que té un absis romànic, i alguns carrerons. Un personatge important fou Hug del Llor del què se’n conserva un esplèndid sepulcre en pedra al museu diocesà de Solsona.

Es troben referències del llor l’any 1024, també al 1044, etc. Al 1381 7 focs i al 1554 ja en tenia 14.

La seva economia es basa en l’agricultura de secà, però darrerament han adquirit importància les explotacions ramaderes de diferents tipus. Hi resten petites quantitats d’ametllers.

Motiu de visita és l’església romànica, el portal d’entrada al poble i les restes del castell del que sols en resten algunes parets.

El Llor es troba al sector de llevant del terme. El nucli urbà es formà al voltant de l'antic castelldel Llor, que coronava el cim, amb estrets carrerons que baixen del castell i altres que fan la volta a la vila closa. S'hi entra per un portal obert a la banda de llevant. Prop del portal hi ha l'església de Sant Julià. El conjunt de l'edificació revela diferents etapes en la seva construcció.

TOPONIMIA: Nom provinent de “Laurus” (llorer), cal pensar doncs que la suposada abundància d’arbust al seu entorn, va donar nom al poble.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

BELLVEÍ

bellve__200x200.jpg

Està situat a 486 m. sobre el nivell del mar; es comunica per camí local amb la carretera L-311 de Cervera a Guissona.   El seu terme de 550 Ha. el creuen d'est a oest els torrents de Terrauba i de l'Oró.

Poble encastellat que després de diverses reformes, conserva encara racons típics del nucli antic;  presidit per una casa senyorial (Castell) amb estructura  de gran casal, finestrals renaixentistes, un pati central comunica els diversos departaments amb portalades de grans dovelles, curiosament conserva un costellam de balena de prop de tres metres. L'església de Sant Jaume es troba a la plaça del mateix nom, al centre de la població, d'estil classicitzant amb façana encarada a llevant al seu costat trobem adossat el portal d'accés al nucli antic.

Els primers documents daten de l'any 1046 quan el bisbe Guillem de Sardanya reconegué el poble, el 1146 hi tenia drets Guillem Guadal que els cedí a Sta.Maria de Solsona; durant el segles XV i XVI eren senyors els Agulló que al segle XVIII reberen de Felip V el Marquesat de Guironella.

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.),  queden petites superfícies d'ametllers i oliveres, ha desaparegut el conreu de la vinya; en menor escala hi podem trobar explotacions ramaderes de porcí, vacu i aviram.

Es interessant de visitar, l'entorn del castell, el portal de la plaça, l'església de Sant Jaume i també les restes de molins fariners.

El poble de Bellveí conserva racons típics en el nucli antic. Presideix l'antic clos la casa senyorial que té l'estructura d'un gran casal, amb finestrals de tipus renaixentista i un pati central que comunica els diversos apartaments amb portalades de grans dovelles. En la llinda del portal hi ha un escut d'armes. L'església parroquial de Sant Jaume es troba també al centre del poble, amb la façana d'estil neoclàssic.                

TOPONÍMIA:  Nom probablement derivat del llatí Bellovicino que sembla va anar transformant-se en Belvezí, Belvedí i Belvehí.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

TORREFETA

Torrefeta_200x200.jpg

Capital del Municipi de Torrefeta i Florejacs,  està situat a 41º 45’ 15” N – 4º 57’ 38” E; a 475m. sobre el nivell del mar; es comunica per camí municipal amb la carretera L-311 de Cervera a Guissona distant 12 Km. de Cervera, 65 Km. de Lleida i 115 Km. de Barcelona. El seu terme de 406 Ha. el creua d’est a oest el torrent d’Oró.

El poble està format pel casc antic del que en resten encara alguns dels portals que el tancaven, l’envolten un carrer al nord i un altre al sud de construcció mes recent. A la perifèria s’han anat edificant construccions d’us agrícola i ramader.

L’any 1031 pertanyia al bisbe d’Urgell que el cedí en alou a Guifré i la seva esposa Bonadona, el 1073 Guillem de Serdanya reconegué les famílies que hi habitaven , el 1095 el bisbe Ot cedí tres parts del terme a Sta.Maria de Solsona.  L’església parroquial de Sant Amanç es d’estil classicitzant , de planta quadrada i orientada vers ponent.

L’economia es basa principalment en l’agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.),  queden petites superfícies d’ametllers i oliveres i ha desaparegut totalment el cultiu de la vinya que durant els segles XIX i principis del XX fou molt important;  també en menor escala hi podem trobar explotacions ramaderes de porcí, vacu i aviram.

Llocs d’interès son: els portals d’accés al nucli antic, la font i l’església amb el campanar, aquest disposa d’una bonica escala de cargol de pedra treballada.

El poble de Torrefeta es troba al sector NW del terme.

Es conserven dos portals de mig punt i grans dovelles que donaven accés a la vila closa, i també altres arcades gòtiques en els carrers del nucli antic.

Vers el ponent del poble hi ha l'església de Sant Amanç amb elements barrocs i un absis semicircular a ponent.

Al camí de Torrefeta a Guissona hi podem trobar l'ermita de la Mare de Déu de Maig.

TOPONIMIA: Nom d’origen incert, suposadament derivat del mot llatí “turre fracta” o torre trencada, també escrit com “Torrefesta” i “Terrefeyta” i que posteriorment esdevingué TORREFETA.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

GRA

Gra_200x200.JPG

Està situat a 464 m. sobre el nivell del mar; es comunica per la carretera L-310 de Guissona a Tàrrega. Pel seu terme de 551 Ha. discorren els torrents del Passerell i l'Oró.

Un fet curiós es que a l'any 1414 pertanyia al monestir de la Vall d'Hebron de Barcelona, el 1837 hi tingué lloc una important batalla de la 1ª Guerra Carlina que es conegué amb el nom de Foc de Gra,  el  1845 el baró de Meer rebé el títol de Compte de Gra.

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.),  queden petites superfícies d'ametllers i oliveres i en menor escala hi podem trobar explotacions ramaderes de porcí, vacu i aviram.

Com a llocs d'interès podem destacar: l'església de Sant Salvador, amb un absis romànic, uns curiosos trull situats a ponent del poble i alguns edificis de l'interior del poble.

El poble de Gra té un nucli amb carrers i cases antigues i, a l'entrada, habitatges més moderns. Hi ha una casa senyorial que correspondria a l'antic Castell de Gra. A la banda de llevant hi ha l'església parroquial de Sant Salvador, que conserva un absis de la primitiva construcció romànica, però la resta va ser reedificada al s XVIII. Presideix la llinda de l'entrada un gran emblema heràldic.                       

TOPONÍMIA:  Al contrari del que es podria suposar, no prové del nom genèric dels cereals, si no del llatí Grada que vol dir esglaó i que va anar prenent formes com: Grada, Graza, Graha i Gra.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

SANT MARTÍ DE LA MORANA

ST_MART__DE_LA_MORANA_200x200.jpg

Està situat 460 m. sobre el nivell del mar; es comunica per un camí local amb la carretera L-310 de Tàrrega a Guissona. El seu terme te una extensió de 515 Ha.

D'estructura típica, està format per una agrupació de cases entorn a la casa senyorial de Can Sala, que forma el nucli originari del poble, compta amb algunes edificacions de recent construcció a la perifèria.

Es troba esmentat Sant Martí l'any  1067 com a feu de Miró Gauspert, posteriorment passà a Guillem d'Anglesola fins que l'any 1299 el comprà la Col·legiata de Guissona.  Al seu voltant s'hi trobaren el Priorat de Tauladells i el Santuari de Sant Cristòfol, ara desapareguts.

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.),  queden petites superfícies d'ametllers i oliveres i te explotacions ramaderes de porcí.

Com a llocs d'interès podem destacar la casa senyorial de Can Sala, amb els porxos d'accés i lesglésia de Santa Maria  construïda el 1706  i  l'esvelt campanar  de l'any 1921.

Darrerament, un llamp ha malmès una petita part de la barana superior.

L'església parroquial de Santa Maria fou reconstruïda el 1706 en el lloc i l'orientació de l'anterior església. El campanar, modern (1929) i molt alt, dóna la característica silueta al poble.

TOPONÍMIA:  Es un altre dels topònims que no deixa lloc a dubtes, fa referència a Sant Martí de Tous, que gaudí de molta devoció a la nostra comarca i comarques veïnes, en les que s'hi troben diversos pobles amb aquest topònim.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

LA MORANA

La_MOrana_200x200.jpg

Està situat a 480 m. sobre el nivell del mar; es comunica per camí local amb la carretera L-310 de Guissona a Tàrrega. El seu terme es de 545 Ha. i està creuat d'est a oest pel torrent del Passerell.

Es un poble bastit entorn al primitiu castell, i té algunes ramificacions cap a l'exterior com Can  Torra i edificacions de nova construcció a l'entrada de la població.

A l'any 1038 pertanyia al Bisbe d'Urgell, al 1564 estava en poder de Jaume Joan de Cortés i posteriorment passa a Rafael d'Amat (Baró de Maldà).

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.),  queden petites superfícies d'ametllers i oliveres i diverses granges de porcí, vacu i aviram.  A l'encreuament amb la carretera L-310 es troba ubicada una indústria metal·lúrgica.

Com a llocs d'interès podem destacar el portal d'accés a la plaça, les restes del castell i la torra, que hom no pot desxifrar be si es tractava d'una torre de defensa o be d'un antic molí de vent.

Vora el portal d'entrada a la Morana hi ha la casa senyorial restaurada al s XVI. Aquest portal té dues arcades, la primera refeta al s XVII té un escut i la segona, posterior, continua els trams de la muralla.

L'església parroquial de Sant Esteve té l'orientació primitiva, però va ser reformada posteriorment.

TOPONÍMIA:  Al contrari del que sembla no te cap relació amb els moros;  es un derivat d'un antropònim llatí del femení de maurus l'article podria provenir de la frase la vila (d'en/de na) morana .Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

SELVANERA

Selvanera_200x200.jpg                 

Està situat 490 m. sobre el nivell del mar; es comunica per camí local amb la carretera L-314 de Sanaüja a Guarda-si-venes. El seu terme es el mes extens del municipi amb 1358 Ha.

Es un altre exemple de poble que ha anat formant-se entorn a la casa senyorial o principal, en aquest cas, Can Viles, Darrerament s'han anat construint instal·lacions agrícoles i ramaderes a la perifèria del poble.  Compta amb el major nombre de masies del municipi, moltes de les quals, estan habitades.

El seu passat ha estat molt lligat a pobles veïns com Sanaüja i Florejacs, formà part de la Baronia de Florejacs que posteriorment passà als marquesos de Gironella. També tingué una forta influencia sobre el poblet veí de Granollers de Segarra.

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.),  queden petites superfícies d'ametllers i oliveres, també hi ha zones de bosc i matoll. En menor escala s'hi ubiquen explotacions ramaderes de porcí, vacu i aviram.

Es interessant de visitar la plaça amb la casa senyorial de Can Viles i l'església de Sant Sebastià, reconstruïda l'any 1797. A les afores hi ha la capella de la Soledat.

El poble de Selvanera és situat al NE de Palou en terreny pla i dominat per Can Viles, l'antiga casa senyorial, de pedra picada i balconades de grans cartel.les. A la plaça hi ha l'església deSant Sebastià, que porta data de 1797, i als afores l'església de la Soletat.

TOPONÍMIA:  El nom està format per selva (bosc) i nera (negra), en aquest cas , mes que com a color, s'hauria d'interpretar com a fosc o espès, per tant podem concretar que Selvanera significa bosc-espes.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

FLOREJACS

Florejacs_200x200.JPG

Era la capital de l'antic municipi del seu nom,  abans de fusionar-se amb el de Torrefeta.  Està situat 490 m. sobre el nivell del mar; es comunica per la carretera LV-3133 amb la carretera L-313 de Guissona a Ponts.  El seu terme de 1070 Ha. evacua les aigües pluvials pels barrancs del Joncar i Gravet.

Poble construït a l'entorn del castell que fou l'origen del lloc,  posteriorment s'obriren nous carrers que encerclen al nucli antic i mes recentment s'han edificat noves construccions a l'exterior.

El seu origen es molt antic, es troben documents de Bernat Company l'any 1075, també al 1083 s'esmenta Arnau Company i a l'acta de consagració de l'església de Guissona al 1099 hi apareix el nom de Florejacs.

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.),  queden petites superfícies d'ametllers i oliveres i en menor escala hi podem trobar explotacions ramaderes de porcí, vacu i aviram.

Com a llocs d'interès podem destacar: el Castell, en excel·lent estat de conservació i equipaments al que es poden fer visites guiades. L'església de Santa Maria i  alguns carrers de l'interior de la població.

El nucli antic, edificat sobre un territori rocós, és format per diversos carrerons. En un lloc més elevat, s'alça l'antic castell de Florejacs, que és datat en documents des de l'any 1099.

L'estructura del primitiu castell medieval pràcticament no s'ha conservat, ja que en el s XVI es reformà i es convertí en un casal senyorial que conserva, però, alguns elements medievals i una torre de defensa emmerletada, de planta rectangular, com també els murs atalussats de la muralla.

Al nucli de Florejacs també hi podem trobar l'església d'estil Barroc en honor a Santa Maria.

TOPONÍMIA:  Nom provenint del mot Floriiacus que significa lloc fortificat probablement per la presencia del castell entorn del qual es construí el poble actual.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

LES SITGES

les_sitges_200x200.jpg

Situat a 546 m. sobre el nivell del mar, es comunica per camí rural amb Florejacs i amb la carretera L-313 de Guissona a Ponts.

Format pel castell i un petit carreró a la part sud, actualment no hi ha cap casa habitada.

Encara que no disposem de dades fiables sobre el seu passat, hem de suposar que ha estat molt semblant al del castell de Florejacs, fins i tot  pertanyia a la mateixa família fins fa ben poc temps.

Es terreny de secà, cultivant-s'hi principalment  cereal, té petites  superfícies de bosc i matoll.

Es interessant de visitar tot el lloc en conjunt, el castell (màxim exponent d'aquestes edificacions a la nostra comarca), ha inspirat l'anagrama turístic del Consell Comarcal de La Segarra.   Tant el castell com l'església es troben en bon estat de conservació, però la resta, com el cementiri i les cases al voltant del castell, estan en estat ruïnós.                              

Prop del nucli de Florejacs hi ha un trencall que ens porta al Castell i a l'església de Sant Pere de les Sitges.

TOPONÍMIA:  Mot que significa graner  també es pot interpretar com  clot profund a terra,  per la seva ubicació geogràfica es deu tractar sens dubte d'un lloc on es guardava el cereal recollit al la zona.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.

Document Actions