Història i origens dels pobles
PALOU
Està situat 547 m. sobre el nivell del mar; es comunica per la carretera L-313 de Guissona a Ponts. El seu terme es de 911 Ha. Entre 1962 i 1965 va ser conegut a la comarca per les prospeccions petrolíferes que donaren uns indicis positius, acabats els estudis, es varen desestimar.
D'estructura similar a la majoria de pobles de La Segarra, envolta una bonica plaça porxada. A mes del poble, compta amb un bon nombre de masies, moltes d'elles habitades.
El lloc de Palou i el seu castell (ara desaparegut) son esmentats ja en època medieval, posteriorment va pertànyer al Capítol d'Urgell, a l'interior del poble es conserva una casa senyorial, diversos arcs, passos coberts i cases porxades.
L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.), queden petites superfícies d'ametllers i oliveres i diverses granges de porcí, vacu i aviram.
Com a llocs d'interès podem destacar els porxos de la plaça i l'església de Sant Ponç amb una bonica escala de pedra a l'entrada i el nou accés amb la font, de construcció mes recent .
TOPONÍMIA: Derivació del llatí Palatium o Palatiolum lloc de residència. També es conegut amb els noms de Palou de Sanaüja i Palou Alt, probablement per la seva situació geogràfica.
Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.
CASTELLMEIÀ
Situat a 496 m. sobre el nivell del mar, es comunica per pista amb la carretera L-324 de Tarroja a Sant Ramon.
El castell disposa de dos torres de planta rodona i la portalada la formen un conjunt de grans dovelles coronada per l'escut dels Vergós. Te finestres plateresques i altres elements renaixentistes del segle XVI, a uns 60m. a llevant es troba una petita església romànica amb absis semicircular.
Es troben referències al castell al segle XIII (Castri de Mediano), al 1716 Felip V concedí el marquesat de CatellMeià, que posteriorment passà als Amat de Cacer i als Vilallonga. Actualment es de propietat privada.
L'economia associada al castell, es basa en les extenses finques de cultiu de cereal pertanyents al mateix castell.
TOPONÍMIA: També anomenat Castellmeià o simplement Mejà, la primera part del nom fa referència clarament al castell, però la segona no es tan clara, podria ser una al·lusió a terme mitja medianum, però també podria referir-se a una posició geogràfica, entremig de dos llocs.
Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.
CASES DE LA SERRA
Situades pràcticament a la comarca del Solsonès i geogràficament separades del municipi, formen un enclavament de cases disperses. No es disposa d'informació històrica sobre les mateixes ja que mes que com a poblat han actuat com a grans masies, passant de generació en generació dins les famílies propietàries.
Es comuniquen entre sí i amb Sanaüja i Vilanova de l'aguda per pistes forestals.
Econòmicament depenen de l'agricultura i ramaderia com la majoria de llocs de la comarca de La Segarra.
Es interessant de visitar-les per observar l'arquitectura popular de les grans masies del passat i que ha perdurat fins als nostres dies.
TOPONÍMIA: Nom que fa referència a la situació geogràfica, tant per la distribució dispersa cases com per l'emplaçament a la serra.
Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.
GRANOLLERS
També conegut com Granollers de Segarra, està situat a 430 m. Sobre el nivell del mar, es comunica per camí veïnal amb la carretera L-314 de Guardiasivenes a Sanaüja.
L'estructura del poble s'ha bastit en torn a les cases de Can Alsedà i Can Espinal.
El seu passat ha estat molt lligat al poble de Selvanera, podent-se considerar com uan extensió d'aquest.
L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc.), queden petites superfícies boscoses i de pastures.
Com a lloc d'interès podem destacar l'esglesiola de Sant Jaume.
TOPONÍMIA: El seu nom es un derivat en plural del zoonim Granolla que vol dir Granota.
Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.
