Història i patrimoni
Una terra de frontera
El municipi de Torrefeta i Florejacs és ric en jaciments arqueològics que ens parlen de nuclis d’assentament des d’època ibèrica. Troballes d’origen romà ens parlen de l’ocupació per part de veterans de les legions de l’Imperi i de l’assimilació de la població local a la cultura i costums romans, amb forta vinculació a la propera Iesso i a les vies de comunicació cap a l’interior peninsular.
Tot i això, els orígens històrics dels pobles del municipi de Torrefeta i Florejacs són alt medievals, quan el Comtat d’Urgell va conquerir i repoblar aquest territori. Entre els segles IX, X i XI, l’actual terme de Torrefeta i Florejacs es trobava en terra de marca que separava la Catalunya comtal de l’ Al-Andalus.
És a principis de segle XI quan el Bisbe Ermengol d’Urgell i les seves tropes van ocupant progressivament aquests territoris en l’anomenada campanya de la Plana de Guissona. L’any 1040 en l’acta de la segona Consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, feta el 23 d’octubre, es fa esment que aquestes terres formen part de les possessions del Bisbat d’Urgell, dins el terme del Castell de Guissona.
Un cop ocupat el territori, s’organitzarà repoblació dels habitants vinguts de territoris de muntanya al voltant d’una torre de guaita (nucli originari del posterior castell) a la què, a poc a poc, s’hi van afegint els habitatges que formaran les viles closes i els nuclis emmurallats que són l’origen dels pobles actuals.
La situació estratègica de Torrefeta i Florejacs l’ha fet escenari de batalles durant les guerres carlines i la guerra civil de 1936, de la qual se’n conserven moltes restes disperses al llarg de l’anomenada L2 o línia de rereguarda.
Sabies que ...
LA MARE DE DÉU DE SANTESMASSES
Sabies que la talla de la Mare de Déu de Santesmasses va ser trobada per un pastor?
La imatge de la Mare de Déu té molta devoció i veneració entre la gent del poble de Sedó i de tota al rodalia.
La llegenda conta que fou un pastor de Tarroja, qui pasturant el seu bestiar descobrí, en un camp ple de terrossos, la talla de la Mare de Déu, la qual, amb tot el respecte, va agafar i dur al poble de Sedó, ja que era terreny d'aquí. El poble se n'alegrà i li aixecà una ermita al lloc de la troballa.
Clica i podràs llegir els Goigs d’alabança a la Mare de Déu de Santesmasses
Llegenda extreta del llibre de Joan Bellmunt i Figueras Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum 1. Edita Virgili & Pages, S.A.
LA LLEGENDA DE LA DAMA DE FLOREJACS
Sabies que al Castell de Florejacs hi ronda el fantasma de la Dama de Florejacs passejant amb una flor a la mà?
Conta la llegenda que temps era temps, al Castell de Florejacs hi havia la Dama del castell que era d'una bellesa enlluernadora, fet que atreia al lloc una gran munió de galants. El bo i millor entre els cavallers i els trobadors d'arreu esdevenien els seus pretendents i ella triava el què més li agradava per fer-lo el seu amant.
Però, alhora, era una dona molt cruel i coneixedora de les arts de la fetilleria: un cop havia fruit dell, per evitar que la nova es propagués, es valia de les seves males arts i l'eliminava. Per fer-ho, li oferia una flor encantada que tenia a la seva cambra, laroma de la qual convertia l'encisat pretendent en una altra flor, que plantava immediatament al seu jardí particular.
Una rere l'altra, dotzenes de flors poblaven el jardí del castell, el qual a poc a poc s'anava enriquint amb nous exemplars esdevenint un autèntic verger.
Finalment, la història va arribar a oïdes del rei, que va fer apressar la Dama i, després d'un sumaríssim judici, fou executada.
En memòria del trist destí dels galants, el castell i el poble que va néixer al seu voltant va rebre el nom de Florejacs i, avui, lescut del poble porta una flor.
Hi ha qui diu que el fantasma de la Dama de Florejacs encara s'apareix pel castell, passejant silenciosa amb una flor a la mà. Una ombra, un soroll sord, una corrent d'aire inesperada, nombrosos visitants han percebut estranys fenòmens que recorden la llegenda.
El què sí que és ben cert és que el poble de Florejacs ja fa anys que rememora la llegenda de la Dama de les Flors any rere any. Al mateix lloc on els fets varen succeir, s'explica a tots aquells que la vulguin conèixer la història de la Dama i de cadascuna de les seves enamorades víctimes.
La present llegenda de la dama de Florejacs és una adaptació feta per l'escriptor LluísTrullàsde la llegenda publicada per Joan Amades a Folklore de Catalunya. Rondallística _Barcelona, 1950_, pàgina 1304).
LA LLEGENDA DEL TURÓ DE PALOU
Sabies que el turó del Palou és dels temps en que el dimoni rodava per aquestes terres?
El turó de Palou és un petit bony de terreny. segons ens explica la tradició antiga, aquesta muntanyola sorgí quan un dia passsava el dimoni en un cabasset de terra per les rodalies d'on ara hi ha el poble, i del cabàs en va caure un terròs de terra i d'aquí el tutó de Palou.
Llegenda extreta del llibre de Joan Bellmunt i Figueras Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum 1. Edita Virgili & Pages, S.A.