EL LLOR

Està situat a 530 metres sobre el nivell del mar; es comunica a través de la carretera L-312 amb la L-324 de Tarroja a Sant Ramon i per la LV-3201 amb Sant Guim de la Plana i Guissona. Pel seu terme corren les aigües pluvials vers el torrent d’Oró i el barranc de castellmejà.

El poble encastellat com la majoria de pobles de la zona, es construí a redós de l’antic castell (ara desaparegut) i en ressalta l’arc d’entrada al poble, l’església de Sant Julià, que té un absis romànic, i alguns carrerons. Un personatge important fou Hug del Llor del què se’n conserva un esplèndid sepulcre en pedra al museu diocesà de Solsona.

Es troben referències del llor l’any 1024, també al 1044, etc. Al 1381 7 focs i al 1554 ja en tenia 14.

La seva economia es basa en l’agricultura de secà, però darrerament han adquirit importància les explotacions ramaderes de diferents tipus. Hi resten petites quantitats d’ametllers.

Motiu de visita és l’església romànica, el portal d’entrada al poble i les restes del castell del que sols en resten algunes parets.

El Llor es troba al sector de llevant del terme. El nucli urbà es formà al voltant de l'antic castelldel Llor, que coronava el cim, amb estrets carrerons que baixen del castell i altres que fan la volta a la vila closa. S'hi entra per un portal obert a la banda de llevant. Prop del portal hi ha l'església de Sant Julià. El conjunt de l'edificació revela diferents etapes en la seva construcció.

TOPONIMIA: Nom provinent de “Laurus” (llorer), cal pensar doncs que la suposada abundància d’arbust al seu entorn, va donar nom al poble.

Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.