SEDÓ
Està situat a 450 metres sobre el nivell del mar; es comunica per la carretera L-324 de Concabella Tarroja. El seu terme de 800 Ha. Està travessat d'est a oest pel riu Sió.
Degut a la seva extensió té una estructura més urbana, amb un nucli antic entorn a l'església i primitiu castell, envoltat per varis carrers de circumval·lacions d'èpoques posteriors que estiren fins la carretera L-324, més a la perifèria hi trobem construccions recents i les instal·lacions esportives.
L'any 1040 es cita Sedó en l'acte de consagració de Santa Maria d'Urgell, al 1063 el bisbe d'Urgell dóna un alou a Pere Udalard i a la seva esposa Ermengarda, al 1379 Sedó i riber passaren a domini reial formant part del veïnatge de Cervera, el 1419 foren atacats pels bescomptes de Vilamur i Cardona (senyors de Tarroja) i continuaren sota jurisdicció reial formant una Batllia al s. XVIII.
L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (Ordi, Blat, etc), queden petites superfícies d'ametllers i oliveres i compta amb diverses explotacions ramaderes de porcí, vacu i aviram.
Com a llocs d'interès podem destacar l'església de Sant Donat, la casa de la Mauerola i diversos carrers coberts amb arcs i portals. A l'exterior són d'interès l'ermita de Santesmasses i les instal·lacions esportives.
Sedó disposa d'uns bons equipaments culturals i esportius com el Centre Social, el Poliesportiu i la Piscina.
Sedó és el poble més gran del terme i es troba a la dreta del Sió, al vessat de la carena on hi ha l'església i les restes del castell.
El poble esta ben pavimentat, amb racons enjardinats, carrers coberts i arcades antigues. Alguns carrers baixen del serrat i d'altres s'allarguen a la part baixa. Moltes cases conserven elements medievals i platerescos.
L'església parroquial de Sant Donat conserva una bona part de l'estructura i la portalada de l'època del gòtic tardà.
Més al N, a la carena hi ha l'ermita de Santes Masses.TOPONÍMIA: D'etimologia incerta, hi ha indicis que Sedó prové del llatí Sedatione (lloc de repòs) que podria significar hostal, nom per altra banda molt corrent a les nostres contrades.
Font: Informació facilitada per Josep Sala Montalà.
